​

​

​

Manel Clot: 

​

(Granollers, 1956 - 2016) fou un historiador i crític d'art català. 

Llicenciat en història de l'art per laUniversitat Autònoma de Barcelona, fou

professor de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Escola Eina. Entre d'altres fou

comissari d'exposicions en galeries i institucions.

En l'àmbit teòric, va escriure textos en catàlegs d'exposicions individuals d'artistes

i en mostres col·lectives.

​

​

​

Carles Congost:

 

(Olot, 13 de novembre de 1970).

És un artista visual llicenciat en Belles Arts per la Universitat de

Barcelona l'any 1994. Ha format part de nombroses exposicions tant

individuals com col·lectives a nivell nacional. En les seves peces

utilitza diferents procediments visuals i auditius com el vídeo, la

fotografia, el dibuix o l'escultura. El seu treball s'ha associat amb el

que s'ha anomenat club culture i que es caracteritza per una estètica

inspirada en el món de la moda, la música, la publicitat, el vídeo o la

fotografia. Les seves obres són relats que evoquen de manera irònica

i sensual l'univers adolescent, reflexionant sobre la forja de la identitat,

la incomunicació i el conflicte generacional que s'esdevé entre els

joves i fins i tot els artistes. Analitza a les seves obres els codis de la

cultura popular com a vehicles de construccions diferencials i com a formes hegemòniques de la subjectivitat. És considerat com a descendents de la millor tradició de l'art conceptual català en el terreny de la videocreació, tot realitzant unes obres marcades per l'estètica retro, la ironia i l'espontaneïtat.

​

​

​

Marta Galán:

 

(Barcelona, ​​1973)

Desenvolupa la seva activitat professional en el terreny de les arts escèniques des de 1998.

Ha escrit i dirigit una desena de muntatges amb diferents equips creatius obtenint una destacada

projecció nacional i internacional (España, França, Itàlia, Suïsa, Mèxic, Brasil i Argentina.

Durant el 2009 coordina, al costat de Juan Navarro i en coproducció amb La Nau Ivanow, el projecte

La Corporació, una fàbrica excessiva de superproduccions iròniques i d'un sol ús. Estrenes mensuals

de projectes excessius impossibles de distribuir i rendibilitzar. Un projecte que respon a la necessitat

de generar dinàmiques de creació i exhibició autònomes i autogestionades.La seva obra escènica

qüestiona els paradigmes acrítics de representació i proposa un espai artístic que interactua amb

els nous contextos sociopotíticos i humans per ofereix una permanent reflexió poètica i crítica.