Què és el còmic?

 

Es tracta d'una forma d'expressió artística, alhora que un mitjà de comunicació, que consisteix en una sèrie d'il·lustracions que, llegides en seqüència contínua, permet al lector recompondre un relat d'algun tipus.

​

característiques

 

• El seu caràcter és narratiu.

• Utilitza un suport temporal, hi ha un abans i un després a la vinyeta que estem llegint (la vinyeta llegida és el present).

• La seva naturalesa és verbal-icònica, vol dir que els textos i imatges tindran una interacció durant tot el còmic per donar-li sentit. 

• Ús de codis propis específics.

• El còmic en la seva narrativa marca els temps: present, passat i futur, per mitjà de les seves vinyetes.

• Utilitza també per marcar el ritme temporal el flaix-back i el flash- forward

                 - La analepsis (flashback) s'utilitza narrativament per alterar la seqüència cronològica en la història, ens remet a l'passat.                    - La prolepsis (flashforward) és un salt cap endavant en el temps, després es torna a aquest.

 

• Utilitza llenguatge verboicònic (elements verbals i icònics): utilitza textos de transferència -cartuchos- amb un cap de relleu (pas d'un temps a un altre) o d'ancoratge (pas d'un espai a un altre). També utilitza textos diagonals (globus) i onomatopeies

• Recorre a l'ús de codis específics: vinyetes, globus, indicacions de moviment i expressions gestuals.

• És un mitjà de comunicació massiva.

• Té una finalitat de distreure, encara que les necessitats socials ho fan més aviat instructiu, el que significa que busca deixar un ensenyament.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

història del còmic

 

Els precursors del còmic es remunten a les formes pictòriques antigues de la humanitat, que barrejaven text i imatge en una seqüència de lectura, com passava amb els jeroglífics egipcis o els còdexs maies.

 

No obstant això, les seves primeres formes reals apareixen com a mitjà de protesta i sàtira política, en èpoques tan antigues com les de l'Imperi Romà. Aquestes vinyetes d'humor polític mostraven els poderosos o als governants en situacions ridícules, grolleres o risibles, i per tant solien ser anònimes i il·legals.

La invenció de la impremta i la litografia, molt posteriorment, va donar inici a la seva divulgació massiva, sovint com a format pedagògic per a l'educació religiosa de nens i dones, i posteriorment com un mitjà amable de brindar instruccions al lector respecte a l'armat d'un artefacte o la conducta que ha de tenir en un recinte (per exemple, els dibuixos que encara apareixen en els fullets dels avions comercials).

 

Al segle XIX l'explosió de la premsa escrita va massificar també el còmic, fent que recuperés la seva funció paròdica en les trucades tires còmiques: conjunts de vinyetes més o menys elaborats que explicaven històries gracioses, satíriques, burletes, sovint vinculades amb els temes de l’actualitat, o recuperant relats de la tradició popular o literària.

 

Després de la Primera Guerra Mundial es va passar a la publicació en format revista (els comic books), destinats a un públic infantil i adolescent àvid d'entreteniment i fuites imaginatius, en les èpoques difícils de la Gran Depressió (al voltant de 1929 ).

 

El format revista seria el més cèlebre del gènere, donant origen a les revistes de superherois que encara perduren i que van ser el principal entreteniment juvenil durant dècades. Molts dels seus personatges passarien a el cinema, a l'animació i després als videojocs.

 

A la fi de segle XX el format va aconseguir la seva maduresa en la novel·la gràfica: una composició adulta, exigent, complexa, que reuneix els atributs artístics del dibuix i la il·lustració, amb la composició narrativa i la reflexió lingüística pròpies de la literatura.

​

ELEMENTS visuals

​

VINYETA

​

• És un quadre delimitat per línies negres que representa un instant de la historieta.

• Són la representació pictogràfica de l'mínim espai i / o temps significatiu.

• Constitueix la unitat mínima de el muntatge de la historieta.

• Segons la seva grandària i posició farem una lectura més o menys ràpida d'ella: com

més gran format i major nombre de signes icònics i verbals, més temps i atenció haurem

de prestar a una determinada vinyeta.

• Utilitzen llenguatge el·líptic, el lector supleix els temps morts entre cadascuna de les

accions separades per vinyetes.

• Coexisteixen en les vinyetes el llenguatge icònic i el llenguatge verbal.

​

​

​

ENQUADRAMENT

​

Cada vinyeta delimita una porció d'espai en què es representa, mitjançant el dibuix, un espai fictici, a l'interior del qual succeeix una acció de duració variable. L'instant representat és, doncs, un instant duratiu.

Quan observem la realitat, seleccionem un fragment del nostre camp visual. Quan la volem representar, busquem el millor punt de vista i decidim l'enquadrament.

Enquadrar és situar un enfoc concret de l'acció que es pretén mostrar en una vinyeta. Ens permet girar al voltant de la figura i donar moviment i varietat a les escenes.

​

Planificació
 

El pla és la representació d'un objecte, un personatge o un espai, en una vinyeta, segons

la distància entre l'ull del lector i la posició en què aquests es trobin.

El pla defineix el grau d'allunyament o aproximació que el lector té respecte a l'enquadrament seleccionat.

Els plans no tenen només una funció visual o estètica sinó que ens ofereixen possibilitats dramàtiques importants si s'utilitzen adequadament

​

Tipos de plans:

​

• Panoràmica, Pla panoràmic o Gran pla general: 

Mostra un gran escenari, un paisatge o una multitud. L'entorn té més importància que la figura humana, que o és, gairebé, imperceptible o no és representada.

Descriu un ambient o situa l'acció. Pot tenir un valor dramàtic quan pretén destacar la solitud o la petitesa de l'individu enfront de la natura, de l'entorn urbà o de la multitud.

​

​

​

​

• Pla general: L'enquadrament ens presenta a la figura humana completa dins un entorn ampli.

Ens aporta dades del lloc on transcorre l'acció, però ja ens situa els personatges com a part de l'espai.

​

• Pla sencer: Veiem el personatge de cos sencer.

Hi ha referències de lloc, però el que destaca és el personatge,

del qual podem apreciar algunes accions.

​

• Pla de conjunt: És una variant del pla sencer.

Té la mateixa funcionalitat que el pla sencer, però aplicat a un petit grup de personatges.

​

• Pla americà: Veiem el personatge tallat a l'alçada del genoll.

Podríem dir que és un pla de conversa, ja que es basa en la idea què quan parlem amb algú, encara que centrem l'atenció en el rostre, el nostre camp de visió arriba fins els genolls.

En aquest pla adquireix molta importància el moviment de les mans.

​

• Pla mitjà: En el pla mitjà llarg, el personatge se'ns presenta fins els malucs i podem veure el moviment de les mans.

El pla mitjà curt talla el personatge a l'alçada de l'estómac. Podem veure millor els trets i les expressions facials.

És el pla en què el personatge reclama l'atenció del lector, fent que estigui pendent del que diu.

​

• Primer pla: És un pla dedicat, en exclusiva, al rostre del personatge.

No cal que el personatge parli per a què puguem comprendre la intimitat dels seus pensaments o sentiments: por, dubte, alegria, sorpresa, tranquil·litat...

​

• Primeríssim primer pla: Es veu el rostre del personatge, tallat a l'alçada del front i de la barbeta.

És una variant del primer pla.

​

• Pla detall: L'espai representat es limita a una petita part de la figura del personatge o a algun objecte que no ha de passar desapercebut per al lector.

Ens mostra algun detall molt important per a l'acció.

És un pla que aporta intriga a la narració, donat que pot mostrar detalls al lector que el personatge desconeix.

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

L'angulació

​

L'angle de visió és el punt de vista, la posició òptica, amb què enfoquem l'acció representada en una vinyeta.

L'angle visual ens permet veure les coses per sota o per sobre. Dóna profunditat i volum a la vinyeta; també dóna més expressivitat al pla: sensació de grandesa, de petitesa...

Les diverses angulacions permeten punts de vista insòlits que distorsionen l'espai òptic com els que representen els objectius de gran angular de la fotografia, el cinema o la televisió.

 

Hi ha diversos tipos d'angles:

 

• Angle frontal: Equival a la visió que té una persona quan està dempeus o assegut. Els ulls de l’espectador estan a l’altura del pit o del cap dels personatges. Fa la sensació de naturalitat, representa una visió objectiva i realista dels fets.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

• Angle de perfil: El punt de vista se situa al costat del personatge. Veiem el rostre de perfil.

En l'exemple, el personatge de l'esquerra està presentat de perfil i el de la dreta amb un angle tres quarts.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

• Angle tres quarts: El punt de vista se situa entre la perpendicular al rostre del personatge i l'angle de perfil. Veiem tres quartes parts del rostre del personatge.

​

​

 

• Angle picat: El punt de vista se situa a sobre del personatge. Sol tenir un valor expressiu d'inferioritat, de sumisió, abandonament, impotència... quan ens mostra un personatge.

Pot usar-se també amb un valor descriptiu per presentar un espai o una multitud. Se l'anomena també "vista d'ocell".

En mirar una escena des de dalt, l'espectador se sent com separat de l'acció; és un observador més que un participant.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

• Angle cenital: És la màxima expressió de l'angle picat. El punt de vista se situa en la vertical del personatge.

És un pla semblant a una vista aèria

 

 

.

​

​

​

​

​

​

 

• Angle contrapicat: El punt de vista se situa sota del personatge. És un angle que reforça el valor expressiu del personatge,

l'engrandeix, el potencia, donant-li un aire de poder, de superioritat o bé una expressió d'amenaça, de domini.

En mirar des de baix, l'espectador experimenta un sentiment de petitesa que suscita una sensació de por.

Tant en el còmic com en el anime japonès, s'utilitza molt aquesta angulació. La raó és que els japonesos s'asseuen a terra i utilitzen aquest punt de vista quotidianament.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

• Angle nadir: És la màxima expressió de l'angle contrapicat. El punt de vista se situa just sota del personatge. Produeix un gran impacte visual doncs és un angle en el qual no acostumem mai a veure les coses.

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

• Vista de cuc: La càmera es col•loca arran de terra i dóna una visió molt especial. Expressa una dominació total.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Formats

És la relació entre l'enquadrament, la vinyeta, l'espai i temps real. Li dóna ritme a la historieta. Representa l'enquadrament de el paper, pot ser rectangular (horitzontal o vertical), circular, triangular, quadrat, etc., implica triar la mida.
 
Colors 

Dins de la composició visual del còmic, l'aplicació de color pot complir quatre funcions:

• Figurativa: per donar-li realisme a la imatge.

• Estètica: embelleix la imatge.

• Psicològica: provocar emocions, estimular sentiments.

• Significant: per connotar significats diferents d'acord a un context.

​

El significat dels colors no és fix, es poden crear diverses combinacions  conseguir un significat totalmente diferent. 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

ELEMENTS de llenguatge verbal

​

ENTREPANS

 

Espai on es col·loquen els textos que pensa o diuen els personatges. Consten de dues

parts: la superior que s'anomena globus i de cua o delta que assenyala a el personatge

que està pensant o parlant.

 

La forma d'el globus va donar a el text diferents sentits:

1.- El contorn en forma de núvols vol dir paraules pensades pel personatge.

2.- El contorn delineat amb tornes tremoloses, significa veu tremolosa i expressa debilitat,

por, fred, etc.

3.- El contorn en forma de dents de xerrac, expressa un crit, irritació, esclat, etc.

4.- El contorn amb línies discontínues indica que els personatges parlen en veu baixa

per expressar secrets, confidències, etc.

5.- Quan el rabilo de l'entrepà assenyala un lloc fora de el quadre, indica que el personatge

 que parla no apareix a la vinyeta.

6.- L'entrepà inclòs en un altre entrepà indica les pauses que realitza el personatge en la seva conversa.

7.- Una successió de globus que envolten als personatges expressa baralla, actes agressius.

8.- El globus amb diversos rabillos indica que el text és dit per diversos personals

​

Cartellera i cartutx

Cartel·la és la veu del narrador i és externa a la imatge de l'acció. Es col·loca a la part

superior de la vinyeta de forma rectangular, pot o no aparèixer. El cartutx enllaça dues

vinyetes consecutives.​

 

Relleu i Ancoratge

Cobreix salts de el temps, perquè el sentit cronològic no es perdi. L'ancoratge afegeix informació extra.

Representa el so, fora o dins de la vinyeta es pot col·locar.

 

Onomatopeia

 

És una paraula que prové de el llatí tardà onomatopoeia, encara que el seu origen es

remunta a un vocable grec. Es tracta de la imitació o recreació de el so d'alguna cosa

en el terme que s'utilitza per significar. També pot referir-se a fenòmens visuals.

​

​

Tipus de cómic

​

No existeix una classificació formal dels còmics, ja que fins i tot la seva nomenclatura sembla ser objecte de controvèrsia. Alguns rebutgen aquest terme al trobar molt vinculat amb l'origen efímer i banal de la historieta per a adolescents, proposant termes més sofisticats com Art seqüencial (Will Eisner). No obstant això, d'acord amb el seu format de publicació, usualment es parla de:

​

• Tires còmiques: Ja sigui que vinguin inserides al diari (encara ho fan) o dins de revistes, o fins i tot en llibres compilatorios d'un artista concret, les tires còmiques respecten el format que el seu nom indica: són una tira de tres o més vinyetes en les quals es representa una narració breu, sovint semblant a l'acudit, a l'gag o, també, a la narració per lliuraments, típica de segle XIX.

​

​

​

​

​

 

• Còmics o revistes d'historietes: Impreses en paper de més o menys qualitat, però en general a tot color, amb acabat professional i en tiratges en massa, es tracta de les clàssiques revistes de lectura per vinyetes, tot i que ja disten molt de ser únicament de superherois o aventures sorprenents.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

• Novel·les gràfiques: Aquesta és una categoria àmplia i diversa, on encaixen les propostes artístiques més formals, cultes i exigents, sovint per a un públic informat, disposat a interpretar-les tal com es fa amb una obra d'art escrita o il·lustrada. Cal, però, novel·les gràfiques sense cap text, altres amb predominança de text, en fi, no hi ha un model únic per a elles.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Muntatge

 

El còmic es desenvolupa amb major rapidesa en el que al seu llenguatge es refereix.

Muntar vol dir bàsicament tallar i enganxar. El naixement del muntatge cinematogràfic va precedit del muntatge en el còmic. Tot i que les diferents materialitats de el suport fan que es faci de diferent manera, el cinema deu gran part del seu llenguatge inicial al còmic.

 

 El muntatge en el còmic es realitza d'una forma sistemàtica en la ment del lector / espectador, que reconstrueix el que veu d'una manera que li dóna sentit. En els còmics nord-americans, l'escala de plànols es desenvolupa amb més promptitud que en el cinema, el qual trigarà més temps i començarà basant el seu relat en certes tècniques de teatre i de el vodevil.

​​

​

​

​