Performance: 

L'art d'acció o acció artística (performance és un anglicisme) és una representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic  a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple. Comprèn una extensa gamma de maneres d'actuar i de presentar-se, podent intervenir-hi materials escenogràfics, indumentària, moviment, olors, sons, el gust, el públic i altres elements en un espai i temps determinats. Cal no confondre la performance o art d'acció amb les arts vives.

 

Videoart: 

El videoart és una activitat audiovisual artística que es caracteritza per l'ús d'imatges i sons amb una finalitat artística. Sorgeix de la necessitat de trobar noves formes d'expressió i estètica alternatives a la televisió convencional. El material audiovisual que es produeix es pot exposar una galeria d'art o museu, així com també pot formar part d'una performance , un happening, un espectacle o pot haver-se creat exclusivament per difondre's per Internet. Es tracta d'un mitjà flexible en canvi constant que evoluciona juntament amb les possibilitats tecnològiques i artístiques de cada moment.

 

Happening: 

(de la paraula anglesa que significa esdeveniment, ocurrència, succés) És tota experiència que part de la seqüència provocació-participació-improvisació. Té el seu origen en la dècada de 1950 i es considera una manifestació artística multidisciplinària. Els happenings s'integren dins el conjunt de l'anomenat performance art.

 

Performance:

Una performance o acció artística és una mostra escènica amb l'únic objectiu de generar una reacció, amb ajuda d'improvisació i sentit de l'estètica. Sempre lligats als problemes de la societat actual, per així aconseguir despertar consciència en l'espectador.

 

Stop motion:

L'animació en volum de vegades també anomenada animació Frama per Frama o animació fotograma a fotograma (de vegades esmentada mitjançant el seu terme en anglès: stop motion) és una tècnica d'animació que consisteix a aparentar el moviment d' objectes estàtics per mitjà d'una sèrie d'imatges fixes successives.

​

Freelance:

El anglicisme freelance es refereix a l'activitat que realitza la persona que treballa de forma independent o es dedica a realitzar treballs de manera autònoma que li permetin desenvolupar-se en la seva professió o en aquelles àrees que poden ser més lucratives i són orientades a tercers que requereixen d' serveis específics.

 

Animació:

Les tècniques tradicionals d'animació han estat durant molt temps el dibuix animat (dibuixos plans en dues dimensions fotografiats imatge per imatge) o l'animació en volum (models reduïts o titelles, també fotografiats imatge per imatge), encara que en temps més recents també es recorre a l'animació per ordinador.

 

Camp:

Tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.

 

Fora de camp:

És tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem. Jugar amb el fora de camp pot ser un molt bon recurs per jugar a crear expectatives, interrogants…

 

Profunditat de camp:

Es defineix com la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla.Es pot utilitzar per mostrar en un mateix enquadrament objectes o personatges diferents que tenen interès per l’espectador i que estan a diferents distàncies de la càmera.

 

Enquadrament:

És la forma en què s'enquadra i situen els objectes compresos en una fotografia. Aquest article descriu els criteris més importants emprats en la fotografia fixa, i que comparteix amb la pintura i el cinema.

 

Angle d’enquadrament o angulació:

És el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat (o fotografiat). Segons l’alçada des de la qual enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos angles d’enquadrament: normal, picat, contrapicat i zenital.

 

Angle contrapicat: 

És aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte. Això fa guanyar presència al personatge i pot buscar dos tipus d’efectes: realçar o magnificar el personatge mostrant-lo en tota la seva grandesa o bé fer-lo semblar maligne i amenaçador.

 

Angle zenital:

És aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.

 

Cambra objectiva:

És la tècnica de cambra per la qual aquesta sembla ser espectadora objectiva de l'escena. Per mostrar aquest tipus de visió objectiva, el moviment de la càmera i el muntatge són mínims i l'angle de càmera està a l'alçada dels ulls .

 

Cambra subjectiva:

És la "tècnica d'ús de la càmera amb la qual es suggereix el punt de vista d'un personatge concret".

 

Pla seqüència:

És, en el cinema i la televisió, una tècnica de planificació de rodatge que consisteix en la realització d'una presa sense talls durant un temps bastant dilatat, podent usar travellings i diferents grandàries de plans i angles en el seguiment dels personatges o en l'exposició d'un escenari. Es pot utilitzar per a un efecte dramàtic i narratiu si es fa correctament, i en preses en moviment sovint s'aconsegueix mitjançant l'ús d'una plataforma rodant o un Steadicam.

 

Panoramica:

És la que mostra un panorama (del grec pan, tot, i horama, vista), usualment paisatgístic o arquitectònic, i que es distingeix per l'ampli horitzó visual que cobreix. La seva elaboració ha anat canviant a través del temps, des dels paisatges pintats en quadres, passant per la fotografia clàssica i la digital, fins a l'edició o fins i tot la creació completa d'imatges a l'ordinador.

 

Tràveling:

És una tècnica cinematogràfica que consisteix a desplaçar una càmera muntada sobre unes rodes per acostar-la o allunyar-la al subjecte o objecte que es desitja filmar.

 

Moviment lliures:

És quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).

 

Efecte vertigo:

És un joc de lents i perspectiva que consisteix a fer un travelling-in al mateix temps que amb el nostre lent fem zoom-out o viceversa. Es sol usar en pel·lícules per generar plànols que ens identifiquin amb una situació o espai estrany.

 

Muntatge:

És l’organització dels diferents plans d’un film segons determinades condicions d’ordre i durada.

 

Croma:

És una tècnica audiovisual utilitzada molt àmpliament tant en cinema, televisió i fotografia, que consisteix a extreure un color d'una imatge o vídeo (usualment el verd o el blau) i reemplaçar l'àrea que ocupava aquest color per una altra imatge o vídeo, amb l'ajuda d'un equip especialitzat o un ordinador. Això es fa quan és massa costós o inviable rodar al personatge a l'escenari desitjat, o per evitar el laboriós retallada del personatge fotograma a fotograma (rotoscòpia). Perquè això funcioni, la roba de l'actor o el que estigui davant del fons no poden ser del mateix color.

 

Flashback:

És una tècnica, utilitzada tant en el cinema i la televisió com en la literatura, que altera la seqüència cronològica de la història, connectant moments diferents i traslladant l'acció al passat. S'utilitza amb bastant freqüència per recordar esdeveniments o desenvolupar més profundament el caràcter d'un personatge.

 

Flashforward:

És una escena que avança temporalment la narrativa en el temps des del punt actual de la història en la literatura, el cinema, la televisió i altres mitjans. Els flashforwards es fan servir sovint per representar esdeveniments esperats, projectats o imaginaris que passaran en el futur.

 

Raccord o continuïtat:

En el cinema és fonamental en la relació que s'estableix entre dos plans consecutius, o entre els plans d'una mateixa escena.

 

Remake:

És una nova versió d'una pel·lícula o d'una sèrie de televisió que repeteix amb bastant fidelitat la seva història i que manté els mateixos personatges.

 

Veu en off o veu superposada:

És una tècnica de producció on es retransmet la veu d'un individu que no està visualment davant de la càmera durant una producció de televisió. A més s'utilitza en ràdio, cinema, teatre, o altres presentacions.

 

Briefing:

Hacen referencia a un documento o reunión informativa que proporciona información a una entidad que lo crea o celebra.

 

Target:

Utilitzat amb freqüència en el màrqueting i la publicitat. En aquest context, el target és el destinatari al qual pretén arribar un servei o un producte i les seves corresponents campanyes de difusió.

És important esmentar que el target és una construcció ideal que es desenvolupa a partir d'estudis de mercat.

 

Espot:

L'espot publicitari és un dels recursos més eficaços per donar a conèixer una marca o producte concret i per convèncer i estimular el desig de l'audiència a qui va dirigit cap a un determinat objectiu. Però també és dels que tenen un preu més elevat, per la qual cosa solen ser breus. En general no duren més d'un minut.

 

Màrqueting:

És un procés de planificació del producte, preu, distribució i promoció de béns, serveis o idees, i l'execució i control d'aquesta planificació perquè el bescanvi sigui satisfactori tant per al consumidor com per l'empresa o organització.

 

Consumidor potencial:

La noció de client potencial permet nomenar al subjecte que, d'acord a una anàlisi de mercat o estudi de màrqueting, podria convertir-se en comprador, consumidor o usuari d'un producte o servei determinat.

 

Graella de programació:

Pla detallat de la programació d’una emissora de ràdio o de televisió previst per a un període determinat, amb la indicació dels horaris d’emissió.

 

Planner:

És considera que un planner ha de ser una persona metòdica, curiosa, lògica i que tingui la capacitat d'analitzar els aspectes del seu entorn general i immediat. Ha de ser capaç d'inspirar i estimular la creativitat, amb una gran capacitat de processament amb pensament lateral, ia més, ha de representar al consumidor.

 

Marca:

El conjunt de característiques (incloent el nom, disseny, símbol) que identifica un bé o servei del venedor com a diferent d'aquells d'altres venedors. És tot signe, susceptible de ser representat gràficament, que tingui un caràcter distintiu per distingir els productes o serveis d'una empresa dels d'altres empreses. Aquests signes poden incloure paraules, noms de persona, lletres, números, elements figuratius, combinacions de colors i qualsevol combinació d'aquests signes. Es poden distingir marques de productes i marques de serveis.

 

Publicitat emocional:

Aquest tipus de publicitat causa que l'audiència es senti commoguda i en molts casos que adquireixi aquest producte per poder repetir l'experiència plaent que sentir al veure aquest comercial.

 

Guió:

Un guió és l’escrit detallat on es decideixen els aspectes literaris, tècnics i gràfics d’un projecte audiovisual. Aquest ha de ser presentat seguint una sèrie de normes preestablertes de manera que es desmarca de l’escriptura literària. El contingut del guió ha de ser clar i senzill perquè el missatge que vol transmetre l’emissor sigui el mateix que el que rep l’audiència.

 

Facines:

Gent que reparteix publicitat per el carrer

 

Storyboard:

D'una banda, es pot parlar d'ell com un seguit de vinyetes o il·lustracions similars a un còmic, però molt més senzilles, amb les que es planteja la guia a seguir a l'hora de realitzar una animació o plantejar un vídeo. Per una altra, pot usar-se també per parlar, en el camp de l'experiència dels usuaris, de com funcionarà un producte o un servei.

 

Postproducció:

La post-producció és la manipulació de material audiovisual, digital o analògic usat per al cinema, publicitat, programes de televisió o ràdio. Amb el desenvolupament de la informàtica, una de les seves utilitats s'ha convertit en produir efectes digitals, però l'edició i muntatge (no lineal) del material segueix sent el seu màxim comesa.

 

Jingle:

El Jingle és un missatge publicitari cantat. Consisteix en una cançó de curta durada (de 5 a 60 segons) i de fàcil recordació que s'utilitza per acompanyar els anuncis de publicitat. En els jingles s'acostuma a dir el nom de la marca a publicitar o l'eslògan creat per a la campanya. A aquest tipus d'estratègia se li coneix com branding auditiu.

 

Emplaçament del producte:

L'emplaçament de producte és la inclusió de productes i serveis comercials en obres cinematogràfiques o televisives a canvi de contraprestacions econòmiques o en espècies.

 

Advergaming:

El advergaming (de l'anglès advertising i game) és la pràctica de crear videojocs per publicitar una marca, producte, organització o idea.

 

Logotip:

El logotip es defineix com un símbol format per imatges o lletres que serveix per identificar una empresa, marca, institució o societat i les coses que tenen relació amb elles.

 

El més important d'un logotip és que sigui: llegible independentment de la mida al que ho fem servir, responsive, que puguem adaptar-lo a diferents escales i formats sense perdre la seva essència (imprescindible amb la importància que han pres les xarxes socials i les webs adaptatives), reproduïble en qualsevol material, que generi impacte visual, de manera que ens cridi l'atenció a simple vista i sigui fàcilment recordat i que sigui atemporal i únic, diferenciant dins de la competència i amb un disseny perdurable en el temps.

 

Eslògan:

Un eslògan (de l'anglès slogan i aquest del gaèlic escocès sluagh-ghairm: 'crit de guerra') o frase publicitària és una frase identificativa en un context comercial o polític (en el cas de la propaganda).