Artistes | Audiovisuals

Artistes

Pep Duran

Pep Duran Esteva (Vilanova i la Geltrú, 1955):

És un escultor, pintor i escenògraf català que ha participat en nombroses produccions teatrals i cinematogràfiques des de 1977.
La seva trajectòria com a artista es va centrar en el treball de la construcció, la representació i l'espai, la posada en escena.
Ha destacat per la seva capacitat de transfigurar l'escultura transformant-la en instal·lació i arquitectura fins a arribar a un punt de simbiosi entre ambdues disciplines.
Els primers treballs de Duran solien ser ensamblatges elaborats a partir d'analogies entre els objectes emprats, construint a partir de quelcom ja existent.
Duran va abandonar la construcció de nous objectes a partir d'altres elements preexistents, deixant de banda el caràcter metafòric del seu treball per centrar-se més en la realitat.
Importància a la recerca i reconstrucció de moviments i idees.
A les seves obres es juxtaposa la recuperació de la memòria amb la recerca de nous significats, i Duran adopta el pensament artístic d'Eisenstein, el dadaisme o el surrealisme per construeix una superposició d'objectes en l'espai per tal d'esborrar els límits identificables de l'obra i reinterpretar la imatge amb un nou llenguatge.
Com a escenògraf teatral, deixa empremta d'aquesta faceta en les seves escultures i instal·lacions.
Treballa sobre una ordenació del món i del temps que desitja destruir i reconstruir gràcies a la ficció representativa del teatre.
Pep Duran, en el seu procés creatiu, considera una sèrie d'elements fruit de la seva carrera com a artista, la qual denomina "dramatúrgia". Aquesta "màgia" transforma l'espai amb la seva obra, deixant que l'espai parli per si sol tot aspirant a la transparència, mostrant les costures, les estructures dels espais generats per reflexionar sobre la il·lusió i els seus límits.

Antoni tapies

Antoni Tàpies (va néixer a Barcelona el 1923):

Escultor i artista plàstic.
A causa dels estralls de la II Guerra Mundial i a l'impacte de la bomba atòmica, va expressar el seu interès per la pols, la terra, la matèria i els àtoms a través de tècniques innovadores, arribant a ser aquests elements part fonamental de totes les seves pintures matèriques.
Feia composicions iconogràfiques, incorporant major expressivitat i comunicació amb textures intenses a més d'alguns elements geomètrics.
En les seves obres apareixen elements o senyals d'identitat com a signes representatius de Catalunya, trepitjades, escriptures i objectes quotidians.
Deixava que les seves idees es reflectiran en el seu art, així denunciar la dictadura en els seus quadres
Utilitzava tècniques en aerosol, vernís o goma-escuma, creant escultures de bronze.
Es va deixar influenciar per l'art i la filosofia oriental accentuant l'èmfasi en la identitat de la natura i en l'ésser humà, però també en la matèria o l'univers que plantejava la nova generació de científics.

martin parr

Martin Parr (1952 Epsom, Surrey, Regne Unit):

És un fotògraf britànic.
S'ha establert fermament com un dels fotògrafs documentals d'èxit més famosos del món.
En la seva obra, recognoscible a l'instant, l'ha analitzat tot, des del consumisme global fins al turisme de masses i l'estil de vida dels més rics.
Utilitza una gran il·luminació i imatges plenes d'un color de vegades gairebé explosiu i fregant la recerca del hortera de manera encertada ens traslladen a moments angoixants i lúdics que en si la gent busca i anhela.
Destaca les peculiaritats i debilitats dels individus i les societats a través d'imatges carregades d'un humor sarcàstic i, sovint, mordaç.
Intenta descobrir-nos la incongruència de l'ésser humà i la capacitat que tenim de riure'ns de nosaltres mateixos i perquè no dels altres.

Benet Rossell

Benet Rossell i Sanuy (Àger, 23 d'octubre de 1937 - Barcelona, 21 d'agost de 2016):

Fou un artista català.
Llicenciat en Economia i Dret i diplomat en Sociologia.
Va començar a desenvolupar el seu interès pel teatre i el cinema.
Artista polifacètic, va produir dibuix, gravat, escriptura sígnica, performance, escultura, cinema, música, teatre i poesia.
Tota la seva obra està marcada per una poètica de la fragilitat, crítica i irònica, que se centra en mons petits i microespais molt sovint ignorats pels grans relats de la història.
Amb un llenguatge abstracte i un fort component narratiu, els microcosmos (microteatre, microòpera, micrografia, microacció ...) són una constant en la seva producció.
Gran part dels seus dibuixos responen a la tècnica de l'dibuix automàtic: realitzats amb tinta xinesa i estètica oriental, i habitats per personatges imaginaris.
Autor de nombrosos treballs en el camp de la cinematografia experimental i més endavant en vídeo.
Va apostar per films amb un fort contingut de crítica social i política.