Treball Cianotípia | Audiovisuals

TREBALL cianaotípia

TIRA DE TEMPS:

Tira de temps A: (prova definitiva)

Tipos de paper: Paper XL Aquarelle (paper d'aquarel·la) ➝ 300 g/m₂ - 140 lb
Segona prova de tira de temps. La definitiva.
El full està dividit en 10 franges. Procés iniciat a les 11.30 del matí. El temps d'exposició ha estat de 45 segons per a cada franja.
El procés s'ha fet a partir de la divisió de les franges prèviament a l'aplicació del producte i posteriorment han servit de guia. He utilitzat una cartolina negra del mateix tamany que la fulla aproximadament, amb la finalitat de cobrir el full inicialment només 9 de les franges, amb una d'elles exposada al sol, i al cap de 45 segons anar baixant la cartolina seguint el mateix procediment aconseguint aquest resultat.
Com a conclusió d'aquesta prova crec que a l'hora d'aplicar el producte no ha estat de la millor forma possible, ja que es veuen a simple vista els residus provocats per l'excés de producte que hi ha a les vores de la fulla.

A l'hora del temps d'exposició, i en comparació amb l'altra prova de la tira de temps, crec que el resultat depèn de l'hora i el temps que fa en aquell dia i a partir d'això saber controlar quant de temps necessita estar exposada al sol cada franja.

En aquest cas personalment crec que potser hagués aconseguit un millor resultat si hagués deixat més temps al sol cada franja, en comptes de 45 segons podrien haver arribat a pràcticament 1 minut complet d'exposició al sol.

Tira de temps B: (prova descartada)

Tipos de paper: Paper XL Aquarelle (paper d'aquarel·la) ➝ 300 g/m₂ - 140 lb
Primera prova de tira de temps. Descartada.
El full està dividit en 10 franges. Procés iniciat a les 8:35 del matí. El temps d'exposició ha estat de 1 minut i 30 segons aproximadament per a cada franja.
El procés ha estat el mateix al de la prova 1 de tira de temps, la definitiva, anteriorment explicat, amb la diferència de temps d'exposició de cada franja.
Aquesta prova l'he descartada, a part del fet de que també té residus de producte a les vores de la fulla, no es poden diferenciar les franges per l'excés de temps exposades al sol. Només es poden diferenciar a simple vista 5 franges, ja que les altres han aconseguit la tonalitat màxima del producte en aquella hora del dia i això fa que no es puguin diferenciar entre elles

Per aconseguir un millor resultat hauria d'haver calculat millor el temps d'exposició de cada franja.

PROVES DE SUPORTS:

Prova de suport 1:

Tipos de paper: Paper XL Aquarelle (paper d'aquarel·la) ➝ 300 g/m₂ - 140 lb
Temps d’exposició: Procés iniciat a les 9:30 del matí. El temps d'exposició ha estat de 20 minuts.
En aquesta prova es pot apreciar que el color és pràcticament uniforme, no és un blau ni molt fosc ni molt clar. La llum d'aquest moment era perfecta i el temps d'exposició l'adequat.
La forma d'aplicar el producte sobre el paper, amb pinzellades soltes deixant algunes zones blanques, és un clar exemple de què per molt que deixis parts en blanc aquestes no queden afectades, no tindran cap taca ni es correrà el producte a l'hora de mullar-lo, és a dir, tot quedarà perfecte i dins de la zona anteriorment "pintada".
L'única figura visible és la del cadenat. Sobre el paper ha quedat completament blanca la zona rectangular d'aquest i la resta, l'arc per obrir o tancar el cadenat i la seva ombra han quedat d'un to blau més claret que el de fons.

Prova de suport 2:

Tipos de paper: paper de gra fi. Alt gramatge. 300 g/m₂.
Temps d’exposició: Procés iniciat a les 10:20 del matí. El temps d'exposició ha estat de 1 hora.
En el cas d'aquesta prova, a l'hora d'exposar una bona estona al sol i amb una llum bastant potent ha fet que el resultat del color sigui un blau fosc, aconseguint el to més fosc comparat amb les altres proves.
Les figures, en aquest cas fulles, no han quedat perfectes.

Per poder aconseguir que es quedessin el màxim enganxades al full vaig haver de posar un vidre (el vidre protector d'un marc de fotos) per aconseguir-ho, però no va funcionar amb totes les fulles. La gran majoria de fulles han quedat plasmades majoritàriament d'un color totalment blanc però en les zones que no tocaven completament es veu l'ombra d'un to blau més claret a l'altre en el paper.

El resultat de la prova no està malament i pot servir com un bonic punt de llibre.

Prova de suport 3:

Tipos de paper: 150 g/m₂.
Temps d’exposició: Procés iniciat a les 8:40 del matí. El temps d'exposició ha estat de 30 minuts.
Igual que a la primera prova de suport es poden apreciar perfectament les pinzellades sense cap mena de problema a l'hora de mullar el paper.
El blau aconseguit és pràcticament igual que el de la primera prova, però amb alguna zona amb un to una mica més fosc. Al fer-se abans que la primera prova i a una hora on el sol no és molt potent, el temps d'exposició s'ha duplicat.
L'objecte utilitzat han estat uns auriculars. Aquests com que no s'enganxaven molt bé al paper pel seu volum, pel fet de no haver posat cap objecte per premsar contra el paper, han fet que el que es vegi és una ombra dels auriculars en si sumant l'ombra que ells mateixos creen d'una mateixa tonalitat, un color més clar que el de fons.
Només s'aprecia un to completament blanc en poques zones i d'una mida molt petita.
En general aquesta prova podria haver quedat millor si l'objecte hagués estat més unit al paper encara que realment pel seu volum tampoc haguéssim aconseguit que tot el fil dels auriculars quedés completament blanc. El fet que estigués enredat tampoc l'hauria permès.

Prova de suport 4:

Tipos de paper: 160 g/m₂.
Temps d’exposició: Procés iniciat a les 12:50 del matí. El temps d'exposició ha estat de 40 minuts.
Aquesta prova és bastant diferent de les altres pel fet d'haver utilitzat un paper amb una textura i un gruix molt diferent dels altres.

El fet que el paper tingui una altra textura ha fet que el resultat no quedi totalment llis, sinó que s'han creat una mena de puntets repartits per tot el full.

El producte ha estat exposat al sol el mateix temps que la prova anterior, la 3, però amb la diferència que s'ha fet unes hores més tard i amb un sol no molt potent. A partir d'això, el to que ha aconseguit ha estat molt més claret en comparació amb les altres proves.
L'objecte que he utilitzat per a crear-la ha estat una impressió d'una caragola marina, la qual volia que fos un dels components de la meva feina final.

Per fer el caragol de mar es va haver d'imprimir sobre un plàstic una imatge en blanc i negre d'aquesta però amb els colors invertits perquè així a l'hora que li del sol les zones on no hi ha res al plàstic, les blanques de la imatge, quedaran blaus i les que eren negres més blanques.

Al meu entendre crec que el negre mat de la impressió no era completament homogeni i a causa d'això i de la qualitat del paper el fons no ha quedat uniforme. Si no fos per això, la prova hauria quedat perfecta.

Altres proves de transparència:

Per problemes amb el producte, amb el temps i amb altres factors aquesta part del treball no l’he pogut acabar.

El meu intenció a part de crear la prova de transparència ja explicada era crear altres amb objectes que donessin un acabat diferent.

Objectes que volia utilitzar:

Gotes d'aigua. Aquesta prova la vaig fer però el resultat va ser pèssim. A causa de el temps i de la possible caducitat del producte el paper va quedar cobert per un color blau fosc.

El procés de creació va ser posar el producte en el paper, assecar-lo amb un assecador i ràpidament vaig anar al sol on vaig cobrir el paper amb un vidre i sobre d'aquest li vaig posar gotes d'aigua amb la mateixa mà (ho havia preparat anteriorment, li vaig posar una mica d'aigua a un recipient perquè a l'hora de crear les gotes d'aigua a sobre del vidre que cobria el full, ja exposat a el sol, fos un procés més ràpid).

Làmina de plàstic de bombolla d’un tamany petit (l’habitual): volia fer exactament el mateix que en la transparència 1, però aconseguint un resultat totalment diferent a causa de la diferència del tamany de les bombolles de plàstic.
Un pot de vidre o un pot de colònia: el meu objectiu hagués estat que el pot transparent de vidre hagués creat una ombra sobre el paper i que en aquest es veiessin diferents tonalitats de blaus i blancs a causa del material de vidre de l’objecte, això fa que el sol pugui filtrar fàcilment, i per les ombres.
Bombeta d'una llum: m'hagués agradat que utilitzant aquest objecte, a part de crear una ombra plasmada sobre el paper, s’haguessin pogut apreciar els detalls metàl·lics que tenen al centre i que el vidre que els envolta creés diferents tonalitats de blaus i blancs en el paper.

CIANOTÍPIES TENYIDES:

TENYIT 1:

Tipos de paper: Paper XL Aquarelle (paper d'aquarel·la) ➝ 300 g/m₂ - 140 lb.
Temps d’exposició de la cianotípia: Procés iniciat a les 9:20 del matí. El temps d'exposició ha estat de 35 minuts.
Tipos de tenyit: te negre.
Temps tenyit: 40 minuts.
Pel que fa al procés de la cianotípia aquesta ha estat 5 minuts més exposada al sol que la prova numero 1 de tipus de suports però 10 minuts abans. El resultat ha estat exactament el mateix i fins i tot coincideixen en el fet que el producte s'hagi aplicat amb pinzellades visibles.
L'objecte utilitzat ha estat un collaret d'un fil de vellut. Aquest va produir una línia completament blanca amb només una estreta línia d'un to més clar que el del fons per l'ombra creada pel collaret.
Per tenyir el paper he hagut d'omplir un recipient de la mateixa mesura que el paper fins al punt de cobrir-sencer de te negre.

El que ha provocat aquest líquid ha estat que el blanc no sigui tan blanc i que el blau que ja era fosc ho sigui encara més.

El resultat és bonic i simple. El fet que s'hagi tenyit el paper li dóna un aspecte més vell / vintage.

TENYIT 2:

Tipos de paper: paper de gra fi. Alt gramatge. 300 g/m₂.
Temps d’exposició de la cianotípia: Procés iniciat a les 11:25 del matí. El temps d'exposició ha estat de 45 minuts.
Tipos de tenyit: hibiscus.
Temps tenyit: 40 minuts.
La prova número dos té el mateix disseny que la prova de suport número 2, en ambdues apareixen plasmades petites parts de plantes, però el que diferencia aquesta de l'altra, a part que són flors en comptes de fulles, és que les flors a l'estar més unides contra el paper gràcies al vidre que les premsa no han creat tanta ombra i la forma que han creat és completament blanca. El temps d'exposició i l'hora del dia en què s'han fet és molt diferent però en haver-se fet en diferents dies es pot suposar que el sol no era igual de potent.
Per aconseguir la tintura vaig haver de barrejar aigua amb flors d'hibiscus seques. Això va fer que l'aigua aconseguís un to magenta.
Per tenyir el paper he utilitzat la mateixa tècnica que en les altres dues proves.
El temps i el tipus de tintura han fet que el to general del paper canviï a un més rosat claret.

TENYIT 3:

Tipos de paper: 200 g/m₂.
Temps d’exposició de la cianotípia: Procés iniciat a les 9:50 del matí. El temps d'exposició ha estat de 45 minuts.
Tipos de tenyit: café.
Temps tenyit: 20 minuts.
El primer tenyit ha quedat pràcticament igual que la prova de suport 1. El fet que aquesta prova s'hagi fet només 20 minuts abans no ha influït en el procés perquè possiblement la força del sol era la mateixa.
L'objecte representat ha obtingut els mateixos resultats que la prova número 1 de diferents tipus de suport. Tot el que estava completament unit al paper ha quedat blanc mentre que l'ombra que creava l'objecte ha quedat d'un blau més clar que el de fons.
Per crear el producte que posteriorment deixaria reposar per un temps amarant el paper, en aquest cas el cafè, ha estat fàcil. Simplement s'havia d'omplir un recipient de la mateixa mida que el paper de cafè ja preparat fins que aquest cobrís tot el full.
El resultat és bo. El fet d'haver deixat reposar la prova durant 20 minuts en cafè ha fet que aquesta tingui un aspecte més antic.

CIANOTIPIA AMB TRANSPARÈNCIES:

Transparència 1:

Tipos de paper: Paper XL Aquarelle (paper d'aquarel·la) ➝ 300 g/m₂ - 140 lb
Temps d’exposició: va estar uns 45 minuts al sol a les 10:50 del matí.
El resultat de la cianotípia ha quedat amb la barreja de diverses tonalitats de blaus i blancs.
Com a defecte és el fet que una de les vores de el paper té residus del producte utilitzat i a causa d'això crea un linia d'una tonalitat blava molt fosca tirant cap al negre.
L’objecte utilitzat ha estat una part de una làmina de plàstic de bombolla d'un tamany més gran del que és habitual. Perquè es quedés en el lloc i la fina làmina no es mogués vaig posar dos suports als costats i això va fer que el plàstic és quedés estàtic. Vaig comprovar que aquests objectes no fessin ombra a sobre del paper.

PEÇA FINAL:

A causa d'alguns problemes que he tingut amb el temps i la cianotípia no he pogut realitzar el treball final però si que he pogut fer una idea, amb un esbós a color, la qual intenta reflectir els meus orígens.

JUSTIFICACIÓ:

A partir dels papers que he estat utilitzant durant aquest projecte el resultat que més m'ha agradat ha estat el del paper d'aquarel·la de 300 g / m₂, així que el treball final ho he fet pensant en la mida que podria arribar a aconseguir amb aquest paper.

Totes les proves que he realitzat les he fet durant diferents hores del matí on la llum pot estar més present i amb més possibilitats que sigui més potent en comparació a la llum natural de la tarda, així que a partir d'això l'hora perfecta per fer la feina seriosa entre les 9-11 i el temps que hauria d'estar exponient-se al sol dependria de la intensitat de la llum d'aquest dia, però calculant aproximadament amb la referència de les proves explicades anteriorment serien uns 30-45 minuts.

IDEA:

En un full, la d'aquarel·la de 300 300 g / m₂, dibuixaria prèviament a començar a aplicar el producte una gota d'aigua a llapis.

Després de tenir el perfil de la gota dibuixat s'aplicaria la cianotípia amb molta cura per no sortir-me de la línia en un lloc fosc, ja que si li toca el sol, el producte comença a actuar.

El procés el dividiria en dues parts, ja que la gota es divideix en dos:

- Part superior: en aquesta part apareixeran representats dos elements que representessin un: la terra, però no qualsevol terra, la terra de Mallorca.

OBJECTIU:

L'objectiu de la idea que vull plasmar en el foli és representar els meus orígens, és a dir, el lloc on vaig néixer i que segueixo completament lligada; en resum: que és Mallorca per a mi.

Tota la composició se centra en el mar. Jo he crescut envoltada de l'ell i és en el primer que penso quan m'imagino Mallorca, no només per lo boniques que són les platges i tot això, també per la quantitat de records que tinc en elles.

SIMBOLISMES DELS ELEMENTS:

Gota: La gota representaria l'aigua. L'aigua no només l'associem amb el mar, sinó que també la podem associar amb la vida. Que seria de nosaltres sense l'aigua?, absolutament res.
Divisió de la gota en dues parts:

- Part superior: representa la terra. La sorra fa que aquesta separació sigui més

remarcable.

- Part inferior: representa el mar.

Cargol de mar: El cargol de mar representa la vida al fons de la mar, per això es troba a la part inferior de la gota, però quan ens posem un cargol de mar com aquestes a l'orella i la cobreix completament sentim un so molt semblant al de la mar.

El cargol representa la vida aquàtica i el so que prova el moviment de la mar.

Gotes d'aigua: les gotes d'aigua es poden interpretar de dues maneres: tenen el mateix objectiu que la gota que creen tots els elements units o també es poden interpretar com bombolles. Aquestes bombolles són fruits de la vida, no només de la mar, sinó que també de la terra en general.
Sorra: La sorra representa el que és realment, simplement sorra, però com es troba a la part superior de la gota serveix per destacar la divisió, igual que la divisió que es crea entre el mar i la sorra, i l'inici de la terra. També pot simbolitzar la terra en general.
Fulles de pi: Aquests fulls no són unes simples fulles per a mi, elles em transporten directament als boscos poblats de pins que es troben per tot Mallorca, sobretot a la banda de les platges.

Estan situades a la part superior perquè creen aquesta sensació de tancat, igual que els boscos que pràcticament et cobreixen tota la visió del cel, i perquè també representen la terra.

ESBÓS PEÇA FINAL: