EXPRESSIONISME

 

Context històric

 

L’expressionisme és una corrent artística que va aparèixer en els últims anys del segle XIX i a principis del XX com una reacció davant dels models que havien prevalgut a Europa des del renaixement, particularment en les acadèmies de Belles Arts.

Hauríem de remontar-nos als fets ocorreguts en aquesta època per poder comprendre el seu naixement. La història del segle XX apareix indefectiblement banyada de negativitat. El final de la Primera Guerra Mundial i el repartiment dels mercats entre les potències vencedores van deixar a Alemanya en un estat d’incertidumbre política i moral, agravat per l’impacte d’una fort recessió econòmica. Hi ha qui el recorden com el segle més terrible de la història, altres el consideren un segle de matances i de guerres.

 

Dumont diu que “ha sigut el segle més violent de la història humana”. En aquest context de negativitat sorgeix l’expressionisme, aquest apareix com la primera manifestació o la primera reacció, que testimonia l’extranyament del món i la crisis que estava travessant el positivisme. Com diu Hobsbawm, amb la Primera Guerra Mundial comença el derrumbe de la civilització occidental del segle XIX, “una civilització que era capitalista des del punt de vista econòmic, liberal en la seva estructura jurídica i constitucional, burgesa per la imatge de la seva classe hegemònica característica i brillant pel seus avenços aconseguits en l’àmbit de la ciència, el coneixement i l’educació, així com el progrés material i moral”. I en aquest panorama l’expressionisme apareix ineluctablement com un dels primers moviments d'avantguarda que ha articulat estèticament aquest començament de crisis en l’obertura violenta del nou segle.

 

L’expressionisme no només va dominar a les arts plàstiques, a la música i a la literatura, sinó que també va estar present en la majoria de les produccions cinematogràfiques alemanyes d’aquella època.

És sobre la proposta de crítica i oposició al positivisme que es projecten moltes de les línies de força dels expressionistes. Per aquests, la realitat era algo que s’havia d’experimentar des de la més profunda interioritat, i així apelaven a vivències corporals i emocionals del món més que a la seva captació per l’ull. L’artista expressionista va tractar de representar l’experiència emocional en la seva forma més completa, sense preocupar-se de la realitat externa sinó de la seva naturalesa interna.

 

Característiques

​

• Blanc i negre.

• ​Èpoques antigues.

• Maquillatge blanc i marcat.

• Leitmotiv (quan sempre que surt un personatge en concret s’usa una música determinada).

• Àngles extravagants.

• Ús de cartells explicatius.

• Temàtica tètrica.

• Busca que l’espectador es submmergeixi en un món fred, gòtic fosc i violent.

• Personatges misteriosos i “siniestros”.

• Actituds deformades i exagerades.

• Ús de moltes ombres.

• Mud.

• Vestuari: Capes, barrets de copa i dits llargs.

 

Directors importants

​

Friedrich Wilhelm Murnau:

• 28 de desembre de 1888, Bielefeld- 11 de març 1931, Santa Bàrbara.

• Funda la seva productora al 1919 i fa la seva pel·lícula "El noi blau".

• Ha guanyat 2 Oscars al 1927 per a Sunrise: A song of two humans: millor pel·lícula i la millor actriu per a Janet Gaynor pel seu paper en "la Dona".

 

Fritz Lang:

• Viena 5 de desembre de 1890- Los Angeles, 2 d'agost de 1976.

• Director de cinema alemany d'origen austríac.

• Pel·líula més antiga: Die Spinnen de 1919.

• Èxit amb: Der múde Tod de 1921. Lluita entre l'amor i la mort.

• Obra definitiva: Metrópolis, 1927: juga amb espais, volums i clarobscurs.

 

Georg Wilhelm Pabst:

• Raudnitz, Bohèmia, 25 d'agost de 1885- Viena, 26 de maig de 1967.

• Temes relacionats amb la Promera Guerra Mundial.

• Es va dedicar al periodisme i va dirigir el "Neuer Wiener Theater".